Manual de la oscuridad

Enrique de Hériz, 2009
Edhasa Editorial
560 pàg
.

Manual de la oscuridad és una novel·la de doble creixement, veurem com Mario Losa es converteix en un gran mag gràcies a la seva habilitat, al seu esforç i al mestratge de Mario Galvan que l'incita a anar més enllà, a travessar la línia de foc.

.

Mi padre murió cuando yo tenía siete años....

.

Amb aquestes paraules Victor inicia totes les seves actuacions, durant la primera part de la novel·la, al mateix temps que sabem dels seus èxits, ens n'anem assabentat de la història de la màgia moderna, amb tota una sèrie de personatges extravagants, però encisadors.

Als 40 anys, Victor és escollit el millor mag del món, però ara, quan ha arribat al cim, el seu món desapareix rera una blanca foscor, i ha de tornar a començar, un nou aprenentatge, un nou creixement. I és en la segona part de la novel·la que es reclou a casa seva i aconsegueix sobreviure sol, sota mínims. Al cap d'un any, Alícia, una tècnica de la ONCE, intentarà ajudar-lo, amb poc èxit, a superar els límits de la seva ceguesa. El veritable segon creixement no arriba fins que Alicia demana ajut a Mario Galvan, que li dóna les claus per treure en Victor del pou, a l'Irina, una puta romanesa que li retorna les ganes de viure, i a en Darius, el fill d'Irina, que li retorna les ganes d'estimar.

Populus vult decipi. Decipiatur.

La gent vol ser enganyada. Enganyem-la

Aquesta cita resumeix el sentit general d'aquesta novel·la, que és una novel·la màgica, no perquè el seu protagonista sigui un gran mag, si no perquè emociona i commou, quan comenceu a llegir us arrossegarà i no podreu parar fins al final, quan en Mario tornarà a travessar el foc.

.

M'ha agradat molt, suposo que es nota.

.

*****

Despietat país de les mervelles i la Fí del Món

Sekai no owari to hädo-boirudo wandärando, 1985

Haruki Murakami

Traducció d'Imma Estany

Empúries Editorial

380 pàg.

.

Una novel·la que es mou per camins del subconscient i de móns irreals, dos fils narratius que van paral·lels, però que aviat ens n'adonem que han de convergir en un moment o altre. Ciència ficció, fantasia, móns perduts, personatges que vagaregen sense un destí clar. En les novel·les que he llegit de Murakami sempre hi he trobat un toc d'irrealitat, aquí quasi tot és irreal, increible, però com gairebe sempre amb en Murakami, la seva lectura hipnotitza i crea addicció.

.

***

La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey

The Guernsey Literary and Potato Peel Pie Society

Mary Ann Shaffer i Annie Barrows, 2008

Traducció al català de Marta Vilella Llamas

Amsterdamm, Ara Llibres

247 pàgines

.

Relectura per al club d'aquesta emotiva novel·la.

L'he tornat a fruir tant, o més, que la primera vegada.

-

****

Winesburg, Ohio

Sherwood Anderson, 1919
Traducció al català de Francesc Parcerises
El cercle de VIENA
254 pàg
.

La mirada d'un vell escriptor posada sobre un petit poble de l'Oest americà on no hi passa gran cosa.

Novel·la feta amb petits relats que tenen vida pròpia, que són com els retalls cosits amb mestria per a un inmens cobrellit fet amb la tècnica del patchwork, cada tros, una vida, cada vida, diferent de les altres però que s'entrellacen inevitablement, i junts, juntes, fan un tot, un món, acolorit i vital.

.
***

L'autèntica

The Actual, 1997
Saul Bellow
Traducció de Victor Compta
Edicions 62
116 pàg.
.

Hi ha llibres que des de bon començament no captiven, aquest ha estat un d'aquests. M'he sentit en tot moment distant, no he estat capaç d'entrar en cap moment en la història, m'ha semblat fred. Saul Bellow és un autor molt reconegut, premi Nobel i Pulitzer, ho intentaré amb alguna altre novel·la.

.

**

El frio modifica la trayectoria de los peces

Le froid modifie la trajectoire des poissons
Pierre Szalowski, 2007
Traducció al castellà de Esther Andrés Gromaches
Círculo de Lectores
Random House Mondadori
211 pàg.
.

Quan se'n assabenta que els seus pares han decidit divorciar-se, ell, de qui no en sabrem mai el nom, demana ajut. L'ajuda arriba en forma de temporal de neu que, a més de modificar la trajectòria dels peixos, ho modifica tot, l'escola, la ciutat, les relacions entre els veïns, en fi, que el fred modifica la vida. Divertida novel·la sobre les relacions humanes, vista des de l'òptica d'un nen d'onze anys, que està conveçut que té poders màgics. Amb grans dosis d'ironia i sentit de l'humor.

En aquest blog trobareu més informació sobre el llibre.

.

***

Verso

Manuel Baixauli, 2001
Edicions Bromera
190 pàg.
.

Baixauli em va fascinar amb L'home manuscrit, no sé quantes vegades ho he dit això. Que buscaria les seves obres anteriors estava cantat. Finalment he aconseguit la seva primera novel·la, i no m'ha decebut. En ella s'hi apunten ja les dèries personals, presents també en L'home... de fet, presents en totes les seves obres: la vida real barrejada amb la imaginada, el que és i el que hauria pogut ser, l'atzar i les rutines que es repeteixen, com la d'escriure, i sobretot escriure un Dietari: "Tot junt en un conglomerat promiscu i de contrastos".

Un pintor (com l'autor) decideix recloure's per pintar, s'inventa una beca a Roma i desapareix en un petit poble de la costa mediterrània. Allí, realitat i invenció formaran una intriga de la qual no podrà escapar, els esdeveniments el faran sospitar de tot el poble i descobrirà el verso del món, el que hi ha més enllà de les aparences. Reflexions sobre art, monòleg interior, un dietari (fictici) i la narració en tercera persona, quatre veus que s'alternen i ens descobreixen la trama.

M'ha agradat, molt, com sempre em passa amb en Manuel Baixauli.

.

****

Daniel no habla

Daniel isn't Talking
Marti Leimbach, 2006
Traducció al castellà de Susana de la Higuera Glynne-Jones
Editorial Almuzara
books4pocket
318 pàg.
.
Quan descobreix l'autisme del seu fill, una mare decideix que farà tot el possible per ajudar-lo, i ajudar-se, a viure i conviure amb la discapacitat, lluitant contra tots, els qui pensen, entre ells el pare, que la millora i el progrés del Daniel és gairebé impossible. Una novel·la que barreja la determinació i la força amb la debilitat, les pors i la tendresa de qualsevol mare.
.
***

Hotel Problemski

Problemski Hotel
Dimitri Verhulst, 2003
Traducció al castellà de Marta Arguilé
Lengua de Trapo
158 pàg.
.

Un fotògraf procedent d'un país del tercer món es troba atrapat a Bèlgica, en un centre d'acollida per a refugiats . L'autor, que va estar un temps reclòs en un centre d'acollida per poder conèixer la realitat d'aquestes persones, relata les relacions que s'estableixen entre els residents del centre amb fina ironia i sentit del humor, negre moltes vegades, políticament incorrecte la resta, ens mostra de manera directa, cru fins hi tot, els conflictes que pateixen per poder-se integrar en un món que no els vol, tot i omplir-nos la boca amb paraules com solidaritat.

La primera pàgina és com un cop de puny a la cara

.

Pot semblar estrany dir que he disfrutat de la lectura d'un tema tant aspre i d'una realitat tant dura per als qui l'han de viure, però és així. Aquesta és la única obra del autor traduïda al castellà, al català no hi ha res. Una llàstima.

.

****

Caperucita al desnudo

Little Red Riding Hood Uncloaked
Sex , Morality and the Evolution of a Fairy Tale
Caterine Orenstein, 2002
Traducció castellana de Luis Noriega
Ares y Mares
275 pàg.
.

La Caputxeta és un dels contes populars més popular. És una nena propera, una bona nena, que no pot evitar caure en la temptació de desobeir la mare i ser enganyada pel llop. Però aquest conte amb un argument tant simple, ha sofert canvis al llarg de la història, s'ha adaptat a la moral de cada època i s'ha utilitzat per manipular l'educació de les dones. També ha servit com a icona publicitaria i ha estat argument per a versions cinematogràfiques de totes menes. En fi, un personatge que ha captivat homes, dones i criatures al llarg del temps.

L'autora fa una revisió exhaustiva de les diferents versions, començant per la de Perrault, passant per la dels Germans Grimm i repassant vells mites que es repeteixen a tot arreu.

.

Una lectura amena i, sobretot, molt interessant, feta amb rigor i visió crítica.

.

****

Una sortida digna

Jesús M. Tibau, 2009
Cossetània Edicions
99 pàgines
.

Quart recull de contes del Jesús, amb el plus afegit que tots els contes tenen un nexe en comú: la mort.

25 relats breus o molt breus, 23 paraules el més curt, on la mort se'ns fa propera, amiga, companya, veïna, perquè totes aquestes morts les tenim al voltant, en paisatges que li són, ens són, propers. Uns morts, unes morts, que ens dibuixen un somriure al llavis, unes morts, uns morts, tendres, irònics i amb la dosi justa de malícia sorneguera.

I l'últim, Viananys, el que fa 26, força llarg segons els paràmetres habituals del Jesús i que mereix una menció especial, que m'ha emocionat com cap, la cirereta que culmina el recull.

Mira'm Contes de vides especials

Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgas, Miquel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafael Vallbona i
Margarida Aritzeta, 2009

Cossetània Edicions
124 pàg.
.

Nou contes escrits per nou escriptors diferents amb el mateix motiu, donar veu i presència a aquestes persones que a vegades no veiem, o que ens passen desapercebudes o que menystenim perquè són diferents, però que tenen molt per a explicar-nos.

Com sol passar en qualsevol recull de contes, uns m'han agradat més que altres, he de confessar que sento una especial debilitat pel Màrius Serra, el seu conte Relat, relat m'ha fet somriure recordant el Llullu i he descobert un magnífic Josep Maria Fonalleras en el conte Deu a set.
.

****

Hacia rutas salvajes

Into the Wild, 1996
Jon Krakauer
Traducció d'Albert Freixa
Ediciones B, Zeta Bolsillo
285 pàg.
.

L'epopeia d'un jove de 24 anys que va decidir fugir de tot i de tothom per portar un vida solitària i en comunió amb la natura. Quan es va endinsar als boscos d'Alaska, disposat a superar el més gran repte que mai s'havia proposat, no sabia que hi trobaria la mort. Idealista, imprudent, orgullós o inconscient?

Jon Krakauer recorre el camí del jove McCandless, parla amb els que el van conèixer i juntament amb el diari de noi reconstrueix el seu periple de més de dos anys. Aprofita l'avinentesa per colar-nos la seva aventura escalant una muntanya a Alaska. Un llibre molt americà en el sentit de l'exaltació que fa de l'home que s'enfronta a la natura per trobar-se a si mateix.

Basada en aquest llibre, hi ha una pel·lícula dirigida el 2007 per Sean Penn.

.

***

La música de la fam

Ritournelle de la faim, 2008
J.M.G. Le Clèzio
Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company
Edicions 62
197 pàg.
.

Retrat de la decadència d'un família francesa originaria de l'illa Maurici, durant la primera meitat del segle XX. Evocacions d'un passat gloriós i del qual només en queden les engrunes, un ambient melangiós i nostàlgic, amb tocs autobiogràfics. No m'ha acabat de fer el pes.

.
**

Twistanschauung

Victor Garcia Tur, 2009
Editorial Empúries
Premi Documenta 2008

... pàg

Es fa dificil saber les pàgines que té aquest llibre, hi ha 15 contes i cadascun comença a la pàgina 13. No, m'equivoco, hi ha (casualment9 13 contes, dos es repeteixen. Un recull diferent, trencador, fresc, lúdic, divertir i irònic. Tot i que cada conte té vida pròpia i argument propi (no compteu els que es repeteixen) us recomano seguir l'ordre establert, hi ha detalls que es repeteixen i es descabdellen d'un conte a l'altre.

.

Un recull on hi trobareu de tot i més. Un llibre agosarat per a gent agosarada.

***

La Tregua

Mario Benedetti, 1960
Punto de lectura
200 pàg.

Martín Santomé camina cap a la jubilació d'una vida gris i rutinària. Laura Avellaneda es creua en la seva vida i Martín es deixa portar per la seva lluminositat.

La soledat, l'amor, la felicitat, Deu, la mort, els dubtes, els fills... temes universals que la mestria de Benedetti exposa amb elegància i emotivitat, que emociona i fa reflexionar, que conmou i remou la conciència.

Una de les millors novel·les que he llegit aquest any, la primera que llegeixo d'en Benedetti, no serà l'última.

.
*****

Complot contra els Estats Units

The Plot Against America. 2004
Philip Roth
Traducció de Xavier Pàmies
La Magrana, Les ales esteses
383 pàg.

D'alterar la historia amb la literatura, se'n diu ucronía, aquest novel·la n'és un exemple clar. No m'agraden gaire les ucronies.

Les eleccions de 1940 a president dels Estats Units, les guanya Charles A. Lindbergh en comptes de Franklin Roosevelt, la història es capgira. Els Estats Units no participaran a la II Guerra Mundial i la majoria dels americans d'origen jueu se senten en perill. Un nen veu com la situació política trasbalsa el seu petit món i la seva família. Descripcions minucioses de la vida quotidiana que es veuen afetades per el nou panorama politic i social.

Una novel·la densa i complexa. El llibre d'en Roth que menys m'ha agradat.

***

Pla de vol

Martí Gironell, Josep Lagares, Josep Tàpies, 2009
La Magrana

Un empresari afeccionat al paracaigudisme que participa en l'intent de rècord mundial de caiguda lliure de 300 paracaigudistes, reflexiona sobre les similituts entre una empresa familiar i el paracaigudisme. Entretinguda.

.
**

Espiral

Manuel Baixauli
Premi Ciutat de Badalona 1998
Editorial Columna
133 pàg.

Vaig descobrir en Baixauli amb L'Home manuscrit, em va fascinar.

Aquest contes són anteriors, però igualment fascinants. Les dèries de l'autor, de L'home manuscrit, hi són ben presents, condensades, comprimides: la mort, l'altre, el desconegut, el pas inexorable del temps, els miralls....

Del tot recomanable.

.
*****

Los hermosos vencidos

Beautiful Losers, 1966
Leonard Cohen
Traducció de Javier Sainz y Susan Hendry
Editorial Fundamentos
398 pàg.
.

Les lletres de les cançons de Cohen tenen a vegades un no sé què d'hipnòtic, aquesta novel·la hipnotitza a estones, la resta del temps, remou i revolta.

El sexe, la mort i el cos incorrupte d'una verge iroquesa obsessionen el narrador d'aquesta novel·la, un vell erudit que ha perdut la seva dona i el seu millor amic. Anys ha havíen format un triangle amorós i de traicions, ara, sol i vell, els seus records es barregen amb la vida de Catherine Terakwitha, la verge iroquesa morta fa 300 anys.

He fruit amb aquest llibre, m'agraden molt les cançons d'en Cohen, aquesta novel·la es com una llarguíssima cançó.

.
****

En lloc segur

Crossing to Safety, 1987

Wallace Stegner

Traducció de Dolors Udina

Libros del Asteroide

358 pàg.

.

En la darrera visita que podran fer a la Charity, en Larry rememora l'amistat que ell i la Sally van mantenir al llarg de trenta quatre anys amb en Sid i la Charity. Una profunda reflexió sobre l'amistat i sobre les relacions de poder i dependència que cada parella estableix.

Una novel·la densa, per llegir-la amb calma.

.

***

Chiquita

Antonio Orlando Rodriguez, 2008
Punto de lectura
Premio Alfaguara de Novela 2008
658 pàg.

Biografia imàginaria d'un personatge real, Espiridiona Cenda, una cubana de 65 centimetres d'estatura, que va triomfar com a vedette a Nova York.

Un vell manuscrit arriva a mans de l'autor que l'ha de transcriure fidelment, el problema és que s'han perdut uns quants capítols, cal omplir els espais buits.

Chiquita és una gran dona que un cop sap el que vol, no es rendeix fins a aconsseguir-ho.

Una novel·la entretinguda on el que va ser real i el que hauria pogut ser-ho es barregen. Com diu l'autor, el més inversemblant és, moltes vegades, cert.

Per passar una bona estona.

.

***

El violonchelista de Sarajevo

The cellist of Sarajevo, 2008

Steven Galloway

Traducció de Librada Piñero

Editorial Empúries

201 pàg.

Quatre veus, quatre mirades a una ciutat que s'enfonsa. Fletxa, una jove esportista a qui la guerra ha endurit però no ha pres la dignitat. Dragan, un forner que viu acovardit i trafica amb la mica de pa del seu sou. Kenan, un pare de família amb una missió gairebé impossible, cada dos o tres dies ha de travessar una ciutat assetjada per franctiradors per aconsseguir aigua per a la família. I el violoncel·lista, que va veure morir 22 persones que feine cua per a aconsseguir una mica de pa. Durant 22 dies tocarà al mig del carrer l'adagio d'Albinoni, en record de les 22 víctimes.

Una novel·la molt visual, intensa i dramàtica que ens recorda la tragedia de Sarajevo. Fa quatre dies, al costat de casa.

***

Corazón de napalm

Clara Usón, 2009
Editorial Seix Barral
Premi Biblioteca Breve 2009
367 pàg.

1984, Fede, 13 anys, no és ni un nen ni un adult, només és un problema. Emmirallant-se en Sid Vicious, está disposat a viure intensament, però decideix que el seu lloc és al costat de la seva mare de qui fa més d'un any que no en sap res.

Marta, 35 anys, pintora, viu al dia, escèptica pel que fa a l'art i pel que fa a l'amor. La casualitat farà que dues vides que semblen tan diferents es puguin trobar. Impressiona la força que l'autora ha sabut donar al personatge de Fede, per mi, el millor de tota la novel·la.

.

****

Atlas de una añoranza imposible

An Atlas of Impossible Longing, 2008

Anuradha Roy

Traducció de l'anglès de Gemma Moral Bartolomé

Editorial Salamandra

380 pàg.

Ambientada a la India en la primera meitat del segle XX, narra la història familiar d'una parella que s'instal·la en un petit poble prop de la jungla. L'adopció d'un nen de l'edat de la neta del fill petit tindrà un desenllaç sorprenent.

Una llarga novel·la coral i melancòlica.

***

Les germanes Grimes

The Easter Parade
Richard Yates, 1976
Traducció de Jordi Martin Lloret
Editorial Proa
294 pàg.

Malgrat haver compartit educació, al cap i a la fi són germanes, la Sarah i l'Emily son ben diferents. Una soltera i l'altre casada, totes dues però infelices, tot i haver decidit cap a on encaminar les seves vides. El divorci dels pares quan són petites i el llast d'una mare patètica i dependent, les marcarà per sempre. Petits moment de felicitat esquitxaran les seves vides i les ajudaran a tirar endavant.

Una novel·la que corpren i emociona.

****

El sol dels Scorta

Le soleil des Scorta, 2004
Laurent Gaudé
Traducció d'Anna Cassasses
Editorial La Campana
Premi Goncourt 2006
282 pàg.

Història de cinc generacions de la saga dels Scorta, una família fora de la llei, que es manté unida i sobreviu a Montepuccio, al sud d'Itàlia. Quan en Rocco Scorta Mascalzone torna al poble arrossega totes les mirades, mirades que seguiran escrutant inquisitivament les vides dels seus fills, dels seus nets i dels seus besnets en una terra seca i esquerpa.
Una gran novel·la.

****

Petons de diumenge

Silvia Soler, 2008
Columna Editorial
Premi Prudenci Bertrana, 2008
244 pàg.

Valèria Isern, explica la seva convencional vida a un jove, el contrapunt el posen les cartes de l'Elisa, la seva millor amiga quye va marxar a l'estranger. Ser jove a Catalunya els primers anys del franquisme no va ser fàcil, la societat i l'esglèsia ho encotillaven tot, però la Valèria, amb l'ajuda d'en Quim, sabrà trobar espai per l'amor. El que més m'ha agradat ha estat la narració de la relació que la Valèria, un cop malalta, estableix amb les seves filles i les reacciones de cadascuna d'elles.

Una història plena de sensibilitat.

.

****

(Eròtica)

Olga Xirinacs, 2002
Els 7 pecats capitals: La peresa
Columna Edicions
114 pàg.

En Màxim Zuloaga Brikman se'n adona als vuit anys que estar malalt o convalescent li permet gaudir del que més li agrada: no fer res, ni el més mínim esforç físic, rebre atencions de tots els qui l'envolten i deixar volar la imaginació. L'ambient familiar li predisposa, les pintures que hi ha al passadís de casa seva, les dones despullades de Balthus i Bonnard, dibuixen per a ell un ambient melangiós i sensual que s'adiu amb la peresa que domina la seva vida.

.

Malgrat que el títol pugui portar a equívoc, la carta de la peresa en el Poker de Llibres 2009.

.

***

Una mare com tu

Maria Mercé Roca , 2002
Els 7 pecats capitals: l'enveja
Columna Editorial
100 pàg.

Tenir una mare triomfadora i perfecta pot ser molt bo, però tambe una font de frustracions, com en el cas de la protagonista d'aquesta novel·la curta. Estima la seva mare, però l'enveja que li desperta li amarga la vida i treu a la llum el pitjor d'ella. La mort de la mare no servirà per calmar-la.

L'enveja en el Poker de Llibres, 2009

***

Desgràcia

Disgrace, 1999
J.M. Coetzee
Premi Booker 1999
Columna Editorial
233 pàg.

A la Sudafrica posterior a l'apartheid, David Lurie, un professor d' universitat, divorciat dos cops, reparteix el seu temps entre les classes a uns alumnes indiferents i les satisfaccións que li proporciona la Soraya, prostituta a estones. Quan la Soraya es nega a veure'l més, ell dedica la seva atenció a una alumna, la Melanie, tenen una aventura però ella el denuncia i és expulsat de la Universitat després d'un judici inquisitorial en que ell, per orgull, es nega a defensar-se. Fugint de la ciutat, es refugia a la granja on la seva filla intenta sobreviure. Però la tragèdia els envolta. Una novel·la breu, però densa i profunda que no defuig cap tema per escabrós que sigui: racisme, masclisme, injusticia, soletat....

***

Agua para elefantes

Water for elephants, 2006

Sara Gruen

Editorial Alfaguara

432 pàg.

En Jakob, un jove estudiant de veterinària, s'uneix a un circ que viatja en tren per les grans planures dels Estats Units durant els anys de la Gran Depressió. Alli coneixerà i s'enamorarà de la jove esposa del director de pista, viurà i patirà una vida ambulanti, desarrelada però malgrat tot, feliç. Viurà molts anys per recordar. La novel·la s'estructura en capítols alterns, en els parells un Jakob vell reflexiona sobre la vellesa i en els escarcers, oberts per unes meravelloses fotos antigues dels circs americans, la vida del circ es mostra en tota la seva esplendor i mesquinesa. Un retrat fidel d'una època en que llargs trens portaven el circ d'una ciutat cap una altra.

Entretinguda, emotiva i també un pèl romàntica.

****

El senyor Pip

Mr. Pip, 2006
Lloyd Jones
Traducció de l'anglès d'Ernest Riera
La Magrana
247 pàg.

Quan la guera esclata a la illa de Boungainville només hi queda un home blanc, el senyor Watts, també conegut com Pop Eye. Es convertirà en el mestre dels nens i els seduirà amb la història d'en Pip, el protagonista de Grans Esperances del senyor Dickens. Per a la Matilda serà el seu millor amic.

El 1990 hi va haver una guerra a la petita illa del Pacific, una guerra cruel com totes les guerres, i com en totes les guerres qui més en va patir les consecuències van ser les dones i les criatures, la petita Matilda sobreviurà a la guerra i en Pip serà el seu amic i model per sempre.

Una lectura agradable.

.

***

La edad de los protagonistas

Gabriel Ramirez Lozano, 2003
Dilema Editorial
150 pàg.
.

M'havia promés a mi mateixa rellegir aquesta novel·la amb més traquilitat, ho he fet i m'ha tornat a agradar. Coneixer la història m'ha permés fer més atenció a l'estructura, al llenguatge, a l'estil. Concís, cap paraula de més, obligant al lector a posar-hi de la seva part, a esforçar-se.

Relectura

.
***

El que vam perdre

What was lost, 2007
Catherine O'Flynn
Traducció de l'anglès d'Alexandre Gombau
Editorial Columna
283 pàg.

La Kate té vuit anys, viu amb l'àvia amb qui no s'entén gaire i es passa les hores fent de detectiu amb l'ajuda del seu mico de peluix. Una nena solitària que es pasa totes les hores que pot al nou centre comercial del barri. Un dia desapareix, vint anys més tard un guarda de seguretat jura que ha vist una nena i un mico de peluix per les càmeres i la Lisa troba un mico de peluix en un passadís del centre comercial. El passat torna i el present se'n ressentirà.

Una fábula tendra i divertida que manté la tensió i el suspens.

***

El xinès

Kinesen, 2007
Henning Mankell
Traducció del suec d' Ivette Miravitllas
Tusquets Editors
455 pàg.

Un mati d'hivern en un poblet del nord de Suècia troben 19 persones que han estat assassinades, per un pertorbat? o potser un foraster? Una jutgessa s'interessa pel cas quan descobreix que potser ella hi està relacionada, la investigació la portarà cap a la Xina, d'on van partir tres germans que van participar en la construcció del ferrocarril per les planures dels Estats Units.

Una història que arrenca el segle XIX fins a arribar a l'actualitat, una venjança que s'allarga en el temps.

Una trama força inversemblant però trepidant i enginyosa.

.

***

Animals destructors de lleis

Ricard Salvat , 1959
Meteora
222 pàg

Sandre, un jove català, emigra a Alemanya durant la decada dels 50, viu a casa d'un matrimoni jove i treballa en una fábrica per pagar-se la universitat. Descobrirà un pais que s'està refent de la II Guerra Mundial, temerós de la guerra freda però molt més lliure que la Catalunya que ha deixat enrera.
Aquesta novel·la va guanyar el Premi Joanot Martorell (antic Premi Sant Jordi) l'any 1959, però no va superar la censura, 50 anys més tard s'ha fet aquesta publicació en el 50è aniversari.

Crec que no ha aguantat el pas dels anys.
**

Una historia africana

Javier Reverte, 2007
Circulo de Lectores
153 pàg.
.
Luis Urzaiz viu a Cogo, Guinea Ecuatorial, des del 1967, quan el pais va iniciar la seva independència, ha viscut cops d'estat, dictadures corruptes, ha vist morts baixant pels rius, ha vist com el pais es degradava, com ell mateix s'enfonsava en la vilesa.
Tres cops nominat per al Nobel, mai li han concedit, ara se sent estafat i desencisat, però s'ha d'enfrontar a la tornada d'un vell enemic que potser vol venjança.

Curta, però intensa.

***

L' analfabeta

L'analfabète, Récit autobiographique, 2004
Agota Kristof
Traducció de Montserrat Solé Serra
Editorial Laertes
52 pàg.
.

11 breus articles on l'autora reflexiona sobre la seva vida, al voltant de la seva relació amb els llibres, l'escriptura, la llengua pròpia i les imposades, la lectura, la fugida del seu país, l'exili i l'aprenentatge d'una nova llengua amb la qual desenvoluparà la seva carrera literària.

.

***

¡Menudo reparto!

What a carve up! , 1994
Jonathan Coe
Traducció de Javier Lacruz
Editorial Anagrama
478 pàg.

Estiu del 1990 a Anglaterra, sembla que aviat esclatarà la guerra del Golf. Una vella excèntrica encarrega a un periodista sense feina que escrigui la història de la seva rica i famosa família i que esbrini el possible assassinat d'un dels seus germans, mort el 1942. Banquers, empresaris, periodistes, polítics sense escrúpols i tota mena de personatges de l'alta societat anglesa. Una trama intrigant que cada vegada s'entrallaça més i més en la vida personal del periodista. Una barreja de gèneres, novel·la de detectius, de denúncia social i de sentiments personals dels homes i dones que van patir la política de la senyora Tatcher.

Un novel·la entretinguda amb un desenllaç imprevisible i una mica esbojarrat.

***

La vida al davant

La vie devant soi, 1975
Romain Gary (Émile Ajar)
Traducció de Jordi Martin Lloret, 2004
Angle Editorial
212 pàg

A vegades es troben tresors quan menys t'ho esperes.

Momo, un adolescent àrab, és a casa la senyora Rosa, una exprostituta jueva. Viuen en un barri marginal d'un suburbi de París. Hi ha altres nens a la casa que van i venen, però en Momo no abandona mai la senyora Rosa i es queda amb ella fins al final.

Malgrat l'ambient, la mirada innocent d'en Momo es posa sobre tot el que l'envolta i ens ho explica amb les seves paraules, la seva és una mirada ingenua, irònica sense saber-ho. Un cant a la solidaritat i l'amor enmig de la sordidesa, el racisme i el materialisme.

Una joia literària, us deixo algunes frases d'en Momo.

Jo vaig deixar de ser un ignorant als tres o quatre anys
i a vegades ho trobo a faltar.

Durant molt de temps no vaig saber que jo era àrab perquè
ningú no m'insultava.

*****

La maravillosa vida breve de Oscar Wao

The Brief Wondrous Life of Oscar Wao, 2007

Junot Díaz

Premi Pulitzer de Ficció, 2008

Traducció d'Achy Obejas

Circulo de Lectores

295 pàg

River Head Books

355 pàg.

.

Oscar és un jove dominicà que viu als Estats Units, un dominicà atípic, un nerd per als americans, un pariguayo per als dominicans. Però a través de la seva vida, coneixerem tres dones excepcionals, l'àvia, la Inca, Beli, la mare i Lola, la seva germana. Oscar vol ser el Tolkien dominicà i vol trobar l'amor de la seva vida, però el fukú se li creua un cop i un altre. Coneixerem també la tràgica dictadura que va sofrir el poble dominicà a mans de Trujillo.

Escrita en un anglès trufat d'spanglish i d'slang que no li va impedir ser mereixedora de premis com el Pulitzer i el Natioanl Book Critics Circle Award.

Una novel·la que emociona.

.

****

Un hijo del circo

A Son of the Circus, 1994

John Irving

Traducció d'Iris Menéndez

Tusquets Editores

780 pàg

El doctor Daruwalla, cirurgià ortopèdic, sent una gran passió pel circ, això el porta a iniciar una investigació sobre l'acondroplàsia, torna cada any a Mumbay des del Canadà on resideix habitualment. Enlloc, però no se sent a casa. En aquesta llarga novel·la hi desfilen tota mena de personatges, des dels més marginals fins als més benestants, en una barreja confusa i acolorida, ja que no hi ha una sola trama, si no petites històries que s'emboliquen i es desemboliquen, com en un laberint, al voltant del doctor i del Inspector Dhar, un mític i misteriós actor de cinema indi. Una trama criminal es desenvolupa paral·lelament al llarg de la novel·la.

****

Entre els llençols

Ian McEwan
In Between the Sheets, 1978
Traducció de Jaume Vallcorba
Quaderns Crema
200 pàg.
.
Set relats amb el tema de la parella com a nexe, set parelles, trios en algun cas, ben diferents entre si. Amb una gran dosi d'humor i irreverència.
Pornografia, la més salvatge; Reflexions d'un simi mantingut, la més esbojarrada; Dos fragments: Març de 199.. , la més dura i tendre alhora; Morta i ben morta, la més trista i divertida (un altre oximorón, ho sé); Entre els llençols, la més reeixida pel meu gust, Vaivé, la que menys m'ha agradat; Psicòpolis, la més irònica.
.
***

Poemes de l'alquimista

Josep Palau i Fabre, 1952 (edició clandestina)
Edicions Proa
226 pàg.
.
Després de llegir El monstre en venia de gust rellegir el Poemes.
M'agrada més el Palau i Fabre poeta. Us deixo com a mostra un poema emmirallat en un altre de Baudelaire.

L'estranger

- ¿De quin país és aquest estranger?

- No ho sé.

- ¿Com se diu?

- No ho sé.

- ¿Qué fa? Quina llengua parla?

- No ho sé.

- ¿Com us dieu, bon home?

- ...

- ¿De quin país veniu? ¿On aneu?

- Sóc d'aquí. Sóc estranger.

***

El monstre i altres escrits autobiogràfics

Josep Palau i Fabre , 1985/1999
Editorial Galaxia Gutemberg
252 pàg.

.

Recull d'escrits de l'autor on fa memòria de la seva vida. La poesia de Palau i Fabre és torturada i angoixosa, les seves memòries m'han semblat les d' una persona resentida contra tot i contra (gairebé) tothom. Costa de creure que tothom (fins hi tot la seva mare) li hagi volgut mal i que tothom l'hagi envejat i menystingut. Les circumstàncies de la seva vida, la Guerra Civil patida tot just entrant a la joventut, la dura posguerra, no pressagien una vida fàcil. El seu caràcter esquerp no pressagia una persona fàcil. He vist un home resentit i narcisista, molt narcisista.

.

***

L'artista del cos

Body Art, 2001

Don DeLillo

Traducció de Victor Compta

Editorial La Magrana

123 pàg.

.

Novel·la breu sense gairebé trama argumental, Lauren s'enfronta al suicidi del seu home replegant-se en ella mateixa a la casa on van viure, un ser estrany apareix de sobte a la casa i l'acompanya en aquest dol. Sublimarà l'experiència en un espectacle visual on transforma el seu cos.

Un estil descriptiu, minuciós fins a limits insuportables, probablement la traducció no li fa cap favor.

Un llibre estrany. Bé, de fet, estava avisada.

.

**

El petit camp de Déu

God's Little Acre, 1933
Erskine Caldwell
Traducció de Manuel de Pedrolo
Edicions 62
202 pàg.

A l'estat de Geòrgia dels Estat Units, el vell Ty Ty Walden té una granja on destina una petita part del fruit de la terra a Dèu, malauradament el petit camp de Dèu ha de ser traslladat continuament quan se li desferma la febre d'or, amb l'ajuda dels seus fills i de dos treballadors negres, fa quinze anys que caven sots pertot arreu segurs de trobar una veta d'or. Un món de pagesos empobrits i d'obrers en vaga, un món ple sordidesa, promiscuïtat i violència. L'extraordinària bellesa de Griselda, casada amb un dels fills de Ty Ty, provocarà un desenllaç tràgic.

.

***

Gracias por no leer

Zabranjeno citanje, 2001
Dubravka Ugresic
Traducció de Catalina Martinez-Muñoz
La Fábrica Editorial
256 pàg.

Recull de diferents articles sobre la literatura amb reflexions al voltant del fet d'escriure i de la relació entre autor i lector, literatura i llengua, literatura i nació, literatura i política. En definitiva, la literatura i la vida, escrit amb to incisiu i àcid. Una càrrega de profunditat contra la cara més banal i comercial de la literatura.

Molt recomanable.

****

Les ánimes grises

Les âmes grises, 2003
Philippe Claudel
Traducció d'Anna Casasses
Editorial La Magrana
207 pàg.
.

Vint anys després del Cas, que va succeir el 1917, el policia que el va investigar escriu el relat dels fets, l'assassinat d'una nena de 10 anys en un poble francès prop del front de la II Guerra Mundial, commourà tots els vilatans, cal trobar ràpidament un culpable, i el troben, però tots tenen part de culpa.

Les novel·les de Claudel no et deixen mai indiferent, a poc a poc, estalviant les paraules, deixant que el lector que hi posi la seva part, donant informació en comptagotes que permet muntar les peces, al principi inconnexos, d'un tapís que no es blanc ni negre, on el gris ho domina tot.

Un argument de novel·la negre que va més enllà de qualsevol gènere o classificació.

Recomanacio del Poker de llibres 2009

.

****

David Golder

Irène Nèmirovsky, 1929

Traducció de Lourdes Bigorra, 2006

Editorial La Magrana

171 pàg.

.

Segona novel·la d'Irene Nemirovsky, publicada al 1929, se'n van fer adaptacions per al teatre i per al cinema.

David Golder és un jueu rus que del no res ha esdevingut un ric i conegut financer i que sempre ha estat sotmès als innombrables capricis de la seva dona, que no l'estima, i de la seva filla, que només el vol pels seus diners. Quan pateix una greu crisi cardíaca i no pot continuar amb els negocis és abandonat per totes dues. Però, malgrat tot, l'adoració que sent per la seva filla l'empeny un cop més a una nova aventura financera que acabarà amb la seva vida.

Una novel·la curta i molt intensa.

La carta de l'avarícia en el Poker de llibres 2009

.

***

El festí de Nàpols

Isabel Olesti, 2002
Els 7 pecats capitals, La gola
Editorial Columna
110 pàg.

Per culpa de la puja inesperada, un viatge cultural a Nàpols es converteix en una bacanal gastronòmica on els protagonistes visiten una mica la ciutat i exploren a fons els plats més típics de la Campània: tomàquets, alfàbrega, formatges, dolços... un viatge fascinant.

.

La carta de la gola en el Poker de llibres 2009

.

***

Retorn amarg

Lluïsa Forrellad

Angle Editorial, 2002

318 pàg.

Escrita, probablement, a finals dels anys 70.

Segle XIX a Fortiana, una vila situada al peu de les Guilleries, durant els tres dies de la Festa Major veurem, com si fos una pel·lícula, com s'entrellacen les vides de tres personatges, les dels germans Padró i la de la Juliana, una nouvinguda al poble. Traïcions, guerres i disputes polítiques, enveges, històries amagades, l'arribada de l'electricitat i les fàbriques, un vell món rural que desapareix per donar pas a un nou món.

Amb un llenguatge riquíssim i un vocabulari molt acurat l'autora desgrana una novel·la molt del segle XIX que es llegeix d'una manera agradable.

***

L'art de viure

L'arte della gioia, 1967-1976

Goliarda Sapienza

Traducció d'Anna Cassasses

La Campana

632 pàg.

.

Un recorregut pels primers 50 anys del segle XX de la mà de la Modesta, una nena siciliana nascuda en una família molt pobre, i que gràcies a la seva ambició i astúcia anirà pujant en l'escala social fins a esdevenir principessa. Una dona amb una capacitat de lluitar i d'estimar fora de mida, amb una intel·ligència natural que li permet afrontar un destí complicat i guanyar-se la llibertat i el respecte dels qui l'envolten. Una dona forta que sap que vol i que no dubta a l'hora d'aconseguir-ho. Una vida entrellaçada amb les convulsions que va viure l'illa de Sicilia durant la primera meitat del segle XX.

Una gran novel·la.

.

****

Una lectora poc corrent

The uncommon Reader, 2008
Alan Bennett
Traducció d'Ernest Riera
Empúries · Anagrama
95 pàg.

Què passaria si de sobte la reina d'Anglaterra es convertís en una lectora empedreïda? diuen que les dones que llegeixen son perilloses. Si llegiu aquesta curta novel·la ho descobrireu.

Lleugera i divertida, farcida d'humor anglès.

.

***

El animal moribundo

The Dying Animal, 2001
Philip Roth
Traducció de Jordi Fibla
DeBolsillo

Els temes cabdals de Roth un cop més, amor, sexe, mort, amb la seva mestria habitual.

David Kepesh, crític literari i professor universitari de 62 anys, explica en un llarg monòleg (mai arribem a saber a qui es dirigeix) la seva relació amb Consuelo Castillo, filla d'emigrats cubans de 24 anys i alumna seva.

La luxuria i els gelos el porten a perdre el control i l'impedeixen mantenir la distància necessària perque la seva estabilitat no se'n vagi en orris.

Una novel·la dura i crua, descarnada, sense tabús.

.

****

Las primas

Aurora Venturini, 2007

Caballo de Troya

189 pàg.

Premi de Nueva Novela, Argentina, 2007

.

Malgrat rebre el premi Nueva Novela, l'autora de nova no en té res, té 85 anys, va publicar el primer llibre el 1942 i des d'aleshores n'ha publicat més de 30, entre novel·les i assajos.

.

Les (quatre) primas són: Petra, una lil·liputenca molt espavilada, Carina, la seva germana, amb sis dits a cada peu i curta de gambals, morta als 15 anys després de patir un avortament il·legal, Betina, la germana de la narradora, un monstre deforme que no parla ni controla els esfínters, asseguda de manera permanent en una cadira de rodes, i Yuna, la narradora, amb un nivell intel·lectual minvat que ella intenta millorar consultant a cada moment el diccionari, amb dificultats per expressar-se oralment però amb un do innat per al dibuix i la pintura i una bellesa comparable a la Femme à la cravate, de Modigliani. Malgrat l'insà ambient familiar, Yuna esdevindrà una artista reconeguda i gràcies a la seva capacitat de reflexió i ferma voluntat de sortir-se'n aconseguirà desempallegar-se de la família que l'asfixia i viure independent. Un llarg camí que no serà fàcil.

.

L'humor negre i el sarcasme, les dificultats de Yuna amb la gramàtica, l'estil desenfadat i el toc naïf donen com a resultat una lectura agradable, fresca i divertida, tot posant als llavis algun somriure trist.

***

Escopiré sobre les vostres tombes

J'irai cracher sur vos tombes, 1946
Vernon Sullivan / Boris Vian
La negra, Edicions de la Magrana
144 pàg.

Un negre amb la pell blanca es venja, en les nenes de casa bona d'una comunitat profundament racista, de la mort del seu germà. Un llenguatge dur i explícit, una espiral de sexe i violencia amb un final explosiu, com no podia ser de cap altra manera.

Una novel·la que va sotragar les conciències benestants, tant les franceses com les nordamericanes, que van prohibir-lo poc després de la seva publicació per pornogràfic i inmoral. Pel que sembla, pornogràfic i inmoral el llibre, no els fets.

La carta de la ira en el Poker de Llibres 2009.

***

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Titol original: Flickan som lekte med elden, 2005
Autor: Stieg Larsson
Traducció d'Albert Vilardell
Editorial Columna
766 pàg

Segona part de la famosa trilogia Millenium.

Enganxa tant com la primera. S'ha de reconèixer el mèrit de l'autor per muntar una trama llarga i complicada, en aquest cop el tràfic de dones, i anar-la desmadeixant poc a poc, amb la dosi justa d'intriga i misteri, insinunat més afirmant, fins a arribar a un final apoteòsic.

Tot i que en el final d'aquesta, més que novel·la negra, vaig tenir la impressió d'estar llegint una novel·la fantàstica.

No diré rés més, llegiu-la.

La primera part aqui.

El foc en l'escala dels elements del Poker de Llibres 2009

***

Cineclub

Títol original: The Film Club, 2007

David Gilmour

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Editorial Empúries

204 pàg

Canadà, una pacífica i disfuncional família. Un crític de cinema assumeix la tutela i l'educació del seu fill de 15 anys quan aquest decideix deixar l'escola. No treballarà si no vol, no anirà a classe, l' única condició: no es drogarà i veuran junts 3 pel·lícules a la setmana. No posa el llistó gaire alt, però tot i així el noi trencarà es normes cada dos per tres i el pare li consentirà.

Per a mi, la part més interessant del llibre és on l'autor comenta les seves impressions personals sobre les pel·lícules, pel que fa a la resta ho he trobat força subjectiu i massa misógin.

Un experiment molt arriscat: un pare consentidor i un noi que vol rebelar-se però no sap com. Cal rebelar-se quan la vida és tant fàcil?

**